Resultats de la cerca frase exacta: 48

Diccionari de la llengua catalana
31. ensorrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar a la sorra. Les monedes que li han caigut jugant a la platja se li han ensorrat i no les troba. El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes. Fer caure (un edifici). L'explosió va ensorrar dues cases. Amb els aiguats s'ha ensorrat la teulada de l'edifici. Abatre 5. Ja [...]
32. acumular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apilar, aplegar en una massa. Acumular mercaderies en els magatzems. La sorra que la mar acumula en aquell indret de la platja. La pols s'acumula pels carrers i les cases. Ajuntar com apilant. Acumular riqueses. Acumular coneixements. Acumular errors sobre errors. Fer que hi hagi en quantitat [...]
33. envestir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estació. envestir la platja Atracar 1 . Escometre (algú) per demanar-li quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim. Emprendre (una cosa àrdua). Envestir una pujada. Envestir un negoci. [...]
34. plantar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes. plantar la bandera en un lloc Prendre'l, fer-se'n l'amo. Enganxar, col·locar, posar. A la paret, hi hem plantat un cartell. On vols que el planti, aquest pitxer? L'han plantat a la presó. Han començat a plantar les falles de [...]
35. escopir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és escopir al cel, perquè ell també hi està implicat. Algú, llançar a fora (el que té a la boca). Escopir sang, una medecina amarga. Els canons escopien metralla. Escopir insults, injúries. escopir el mar una cosa Llançar-la a la platja. No deixar [...]
36. galotxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
costats de la roda d'una barca gran i serveix d'esglaó per a poder-hi pujar des de la platja. Peça de fusta semblant a la bigota però d'un sol ull, emprada en les embarcacions llatines. Joc de pilota valenciana en què la pilota s'ha de fer passar per damunt d'una corda fixada a la [...]
37. lleteresa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formada per tres cocs. lleteresa de camp Lleteresa anual, de fulles caduques estretament lanceolades, bràctees florals triangulars i glàndules del ciati en forma de mitja lluna, que es fa sobretot als conreus llenyosos i als erms (Euphorbia segetalis). lleteresa de platja Lleteresa de [...]
38. art 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terme amb un art. Art de platja. Tirar l'art. Pescar a l'art. Peix de l'art. art clar Art d'encerclament, semblant a la teranyina, però de malla més clara que serveix per a la captura de peix blanc. art d'arrossegament Bou². art d'arrossegament Sistema de pesca que consisteix a [...]
39. cordó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acanalats. cordó litoral [o cordó de platja] Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de la costa i més alta que les plenamars. Conjunt de persones col·locades a intervals al llarg d'una línia per impedir el pas d'un [...]
40. bullir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aigua que bull. Les cols ja bullen. Fer bullir la carn. Fer bullir l'olla. tenir per a fer bullir l'olla Tenir per a viure. Cremar 2. La sorra de la platja bullia. Tenia les mans i els peus gelats, però el front li bullia. Un líquid, ésser agitat a semblança de l'aigua quan [...]
Pàgines  4 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>